Aquest matí, l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona han dut a terme l’acte de Lectura del Manifest commemoratiu del Dia Mundial de la Salut Mental: “Salut i benestar per a tothom. Feu que sigui una prioritat global”, lema triat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la present edició. L’acte, celebrat al Pati de les Magnòlies de l’edifici de la Generalitat a Girona, ha comptat amb la participació de la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral; la presidenta de l’associació de familiars, Maria Combalia; la cap de Polítiques, Legislació i Drets Humans en Salut Mental de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Michelle Funk, i la regidora de Drets Socials i Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Núria Pi.
Aquest matí, l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona han dut a terme l’acte de Lectura del Manifest commemoratiu del Dia Mundial de la Salut Mental: “Salut i benestar per a tothom. Feu que sigui una prioritat global”, lema triat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la present edició. L’acte, celebrat al Pati de les Magnòlies de l’edifici de la Generalitat a Girona, ha comptat amb la participació de la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral; la presidenta de l’associació de familiars, Maria Combalia; la cap de Polítiques, Legislació i Drets Humans en Salut Mental de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Michelle Funk, i la regidora de Drets Socials i Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Núria Pi.
“Salut i benestar per a tothom. Feu que sigui una prioritat global”
La representant de les famílies, Maria Combalia, ha reconegut en la seva benvinguda als assistents que “s’ha avançat” en l’atenció a la salut mental, però manté que “encara queden reptes perquè totes les persones amb un problema de tinguin una vida digna”.
Esther López, membre del club social de Palafrugell, i Xevi Benzal, treballador de la Fundació Drissa, responsables de la lectura del Manifest, en representació del col·lectiu que avui ha estat protagonista, han posat l’èmfasi en la necessitat l’impulsar més polítiques integradores i inclusives “capaces d’abordar la diversitat” perquè una malaltia mental “afecta diferent a cada persona perquè cada persona té una història vital i un context de vida diferent”. Així han explicat que les persones que no tenen un suport familiar i social tenen més risc de trobar-se soles, més dificultats en trobar un lloc on viure, un treball i més risc de ser excloses socialment. “Per tant, calen més recursos econòmics i humans per disposar dels suports socials adients que ajudin a la inclusió social, a la recuperació i facin possible que tots tinguem una vida digna”, han reivindicat.
Durant la lectura també han subratllat el llast de l’estigma social: “És necessari doncs que la societat tingui més coneixement de les malalties mentals. Només així podrà ser més respectuosa vers les persones que les pateixen i deixar enrere falses creences”. Per això, les persones afectades han demanat més accions de sensibilització, formació i educació, ja des de la infància. El manifest ha deixat palesa la necessitat d’incrementar els recursos per a l’acompanyament social, la feina i l’habitatge i d’abordar l’atenció a les persones des d’una perspectiva dels drets humans en tots els àmbits de la vida.
Els Drets Humans per bandera
Per la seva banda, la cap de Polítiques, Legislació i Drets Humans en Salut Mental de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Michelle Funk, ha posat l’accent en la necessitat “urgent” d’allunyar-se dels enfocaments en salut mental centrats en un model biomèdic per substituir-los per una visió alineada amb els estàndards i obligacions en matèria de drets humans que propugna la Convenció de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Aquest enfocament, segons la titular de Salut Mental de l’OMS, incideix en l’empoderament, la recuperació, el respecte a la capacitat jurídica de les persones i el suport, amb una visió global de la vida de les persones. Per Funk, la reforma dels models de salut mental al món s’han de basar en la transformació de mentalitats que condueixin a l’estigma i en oferir a la població un sistema integral del serveis i suports comunitaris de salut mental centrats en la persona i la garantia dels seus drets.
Avui, Michelle Funk ha tingut l’ocasió de conèixer de primera mà el model d’atenció comunitària de salut mental implantat a Girona i comarques a través d’una jornada de treball que s’ha dut a terme a Support-Girona, amb l’acompanyament dels representants de les entitats i institucions que avui encapçalen la diada: l'IAS, Support-Girona, la Fundació Drissa i l’associació Família i Salut Mental. Funk ha posat de relleu els suports, serveis i iniciatives que des de fa anys s’estan duent a terme per transformar el sistema d’atenció a la salut mental del territori. “Crec fermament que aquestes innovacions poder ser una inspiració per a la resta de països del món”, ha afirmat. El rector de la UdG, Quim Salvi, s'ha compromès a situar la universitat gironina al capdavant de la formació en matèria de drets humans i salut mental.
Al seu torn, la regidora de Drets Socials i Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Núria Pi, ha parlat d’acció integral i compartida del consistori amb les entitats socials i de salut del territori a través de la Taula de Salut Mental de Girona.
La delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, ha clos l’acte. Ha destacat l’aposta del Govern per la salut mental i la visió “transversal” del Pacte Nacional de Salut Mental. Aquesta aposta es tradueix en una inversió de 80 milions d’euros, segons ha expressat la delegada.
QualityRights a Catalunya
Michelle Funk és l’autora de la iniciativa QualityRights, un instrument de qualitat i drets de l’OMS dissenyat per avaluar i millorar la qualitat i els drets humans en els establiments i serveis de salut mental i de suport social. Posa a disposició eines, manuals i guies, i també un programa de formació en línia dissenyades per a transformar actituds i pràctiques en salut mental, amb el propòsit de promoure els drets humans de les persones amb discapacitat psicosocial, intel·lectual o cognitiva arreu del món, tot adoptant un enfocament participatiu. A Catalunya, l’OMS s'ha adreçat a Support-Girona per a la formalització de l’aliança que ha de permetre desplegar els instruments QualityRights als centres, serveis, professionals i persones i oferir la formació, arreu de Catalunya. Aquesta aliança s'emmarca en el compromís amb el Pacte Nacional per la Salut Mental, liderat per Magda Casamitjana des del Departament de la Presidència.
La formació s'organitza en catorze mòduls, amb l'objectiu que els diferents països puguin traslladar a la pràctica les normes internacionals en matèria de drets humans i que exerceixin una influència en les polítiques desenvolupant les aptituds i els coneixements necessaris per implantar abordatges centrats en la persona i basats en la recuperació.
Girona, un model integrat i comunitari d’atenció a la salut mental
Les entitats que encapçalen el programa anual commemoratiu del Dia Mundial de la Salut Mental són referents cadascuna d’elles en el seu àmbit d’activitat i treballen conjuntament des de fa vint anys per un model d’atenció basat en el tancament de la llarga estada psiquiàtrica, amb recursos a prop de les persones, capaç de garantir l’accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promotor de l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci, entre d’altres. El model es fonamenta en una xarxa integrada i coordinada de les diferents organitzacions que comparteixen processos d’intervenció en l’atenció a la salut mental de les persones: salut, escola, justícia, serveis socials, inclusió laboral, família, suport jurídic i social, amb els suports adequats, promovent la inclusió social i l’exercici dels drets humans de les persones amb una discapacitat psicosocial, d’acord amb la Convenció internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Es tracta d’un enfocament integrat que té en compte els tres nivells d’atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social.
Moments de la Lectura del Manifest - Esther López - Xevi Benzal
Intervenció de la representant de l'OMS
Intervenció de la presidenta de Família i Salut Mental
Intervenció de la delegada del Govern a Girona
Intervenció de la regidora de Drets Socials de Girona
