Els actes programats posen l’accent a la defensa i a l’accés d’una feina digna per a les persones amb problemes de salut mental i a la necessitat de vetllar per a la salut mental a la feina de totes les persones treballadores
Segons l’OMS, l’estrès a la feina és el segon problema de salut laboral i causa del 50% de les jornades laborals perdudes
Els centres comunitaris de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines van atendre l’any 2023 més de 28.000 persones.
L’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona han presentat una nova edició de la campanya commemorativa al Dia Mundial de la Salut Mental, declarat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 10 d’octubre i impulsat per la Federació Mundial per a la Salut Mental (WFMH).
La campanya es presenta amb el lema mundial “És l’hora de la Salut Mental a la feina”, amb l’objectiu de posar èmfasi a la defensa i a l’accés a una feina digna per a les persones amb problemes de salut mental, i la necessitat de vetllar per a la salut mental a la feina de totes les persones treballadores. Segons l’OMS, l’estrès a la feina és el segon problema de salut laboral i estima que l’estrès és la causa del 50% de les jornades laborals perdudes. També indica que la depressió serà la segona causa d’incapacitat al món i que el 80% està relacionada amb l’estrès crònic i per això ressalta que és important abordar la promoció de la salut mental a l’entorn laboral. D’acord amb l’últim informe sobre la Felicitat en el Treball de Happyforce, el 24% dels treballadors no se sent satisfet a la feina, cosa que demostra la importància de prendre mesures per prevenir els riscos psicosocials al lloc de treball i promoure la salut mental dels treballadors.
La feina, un factor de benestar personal
Amb l’objectiu de sensibilitzar sobre el benestar en els entorns laborals i altres aspectes vinculats a la salut mental de la població, les entitats que encapçalen la campanya desplegaran al llarg del mes d’octubre diferents actes arreu del territori, festius i reivindicatius, amb la col·laboració d’entitats i taules de salut mental de les demarcacions gironines. El dia 10 d’octubre es farà la lectura del Manifest de la Diada, a càrrec de persones amb un problema de salut mental.
El director de Salut Mental de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Claudi Camps, ha situat el treball com un factor de benestar en les persones perquè “està demostrat que ens fa sentir útils i omple la nostra contribució a un objectiu”, assegura. En aquest sentit, l’expert parla de reconeixement, estatus, formar part d’un equip, autonomia o capacitat de decidir, entre altres. Per la seva banda, la gerent de la Fundació Drissa, Núria Martínez, ha posat de relleu la importància de saber gestionar els factors de risc dins les organitzacions i la implantació d’estratègies que contribueixin al benestar. “Un bon clima laboral ajuda a reduir l’absentisme i a retenir el talent”, afirma. Així mateix, la directora tècnica de Support-Girona, Glòria Cerrato, ha posat l’accent en la prioritat de promoure empreses inclusives perquè les persones amb una discapacitat puguin optar a un projecte de vida com “tothom hauria de poder”. Els representants de l’Associació de Familiars s’han expressat en el mateix sentit.
La Xarxa de Salut Mental i Addiccions atén més de 28.000 persones el 2023
Els centres comunitaris de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines van atendre a l’any 2023 un total de 28.264 persones.
Concretament, els Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) van atendre 15.427 pacients, un 3,76% més que el 2022. Del total, 3.754 persones van rebre assistència per primer cop, xifra pràcticament igual que el 2022. El 42% eren dones i 58%, homes, amb una mitjana d’edat de 51 anys. El nombre de persones ateses ha crescut un 1,7% respecte a l’any 2022. El conjunt dels CSMA va registrar a l’any 2023 més de 93 mil visites. Un 33% va rebre assistència per un diagnòstic per trastorn de l’estat d’ànim, que va ser el de major freqüència. En segon lloc, se situen el grup de trastorns psicòtics (20%), seguit dels trastorns d’ansietat (18%). El 48% de les persones ateses va tenir un diagnòstic de complexitat de salut mental.
Per la seva banda, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van atendre 7.582 persones, de les quals 2.589 acudien al centre per primera vegada, un 6,6% més que el 2022. Del conjunt de pacients atesos, un 49% van ser dones i un 51% homes, amb una mitjana d’edat de 14 anys (homes i dones). El conjunt dels CSMIJ va fer a l’any 2023 44.877 visites assistencials. En relació amb els diagnòstics, el trastorn de l’espectre autista (7%) és el més freqüent, seguits del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDHA) en un 6%, i els codis Z (circumstàncies psicosocials, econòmiques o personals que afecten la salut i generen malestar) amb un 5%. El 23% dels pacients van tenir un diagnòstic amb condició de complexitat en salut mental.
Per la seva banda, els Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS) van atendre 4.539 persones al conjunt de les comarques gironines l’any 2023. D’aquest conjunt, 1.231 van ser nous pacients en què l’alcohol continua sent la substància que va propiciar la primera visita en més del 51% dels casos, seguit de la cocaïna (24%) i del cànnabis (13%). Del total de pacients atesos el 75% van ser homes i un 25% dones amb mitjana d’edat de 48 anys. Els CAS van registrar al 2023 un total de 54.660 visites assistencials, un 10% més que el 2022.
Els Serveis de Rehabilitació Comunitària (SRC) van atendre l’any passat un total de 580 persones, 110 de les quals van ser nous pacients. de les quals gairebé el 100% va millorar el seu estat funcional després d’un any d’assistir al servei. En el seu conjunt, els SRC van realitzar 64.140 actuacions (suma de les diferents activitats).
A l’any 2023 es van registrar un total de 5.521 urgències psiquiàtriques (un 2% més que el 2022) i 1.065 altes a la Unitat de Psiquiatria d’aguts (molt similar al 2022, que va ser de 1.075), amb una estada mitjana de només 14 dies, resultat, en part, de la contenció i suport en la comunitat. El trastorn que genera més hospitalització és el trastorn psicòtic (47%).
En relació amb l’activitat dels equips PSI —Programa de Seguiment Individualitzat—, gestors de casos que atenen al lloc de vida de les persones, l’any passat van atendre més de 294 persones (111 van ser nous pacients). Un 61% eren homes i un 39% dones. Es van registrar un total de 5.390 visites. Un 41% de les persones ateses tenen un diagnòstic de trastorn psicòtic.
Els equips d’intervenció precoç de la psicosi, presents a totes les comarques de la demarcació de Girona, van atendre l’any passar 716 persones, 125 de les quals s’incorporaven al programa. Es van realitzar un total de 9.906 visites.
La campanya gràfica d’aquest any convida el destinatari a participar de manera activa, inspirant-se en el clàssic joc infantil d'unir punts. A través d’aquest joc, es construeix un rellotge, que simbolitza un dels elements centrals en l’entorn laboral. En lloc de mostrar les hores, aquest rellotge destaca diversos conceptes clau que són essencials per garantir el benestar i la salut mental al lloc de treball. L’objectiu de la campanya és sensibilitzar sobre
la importància d’aquests valors, fomentant un entorn laboral saludable.
El programa d’actes es podrà consultar a:
www.familiaisalutmental.cat; www.ias.cat; www.fundaciodrissa.com; i www.supportgirona.cat
Girona, un ecosistema de salut mental referent
Les entitats que encapçalen el programa anual són referents cadascuna d’elles en l’àmbit d’activitat i treballen conjuntament des de fa més de vint anys per un model d’atenció basat amb recursos a prop de les persones, capaç de garantir l’accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promotor de l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci, entre altres. El model es fonamenta en una xarxa integrada i coordinada de les diferents organitzacions que comparteixen processos d’intervenció en l’atenció a la salut mental de les persones: salut, escola, justícia, serveis socials, inclusió laboral, família, suport jurídic i social, amb els suports adequats, promovent la inclusió social i l’exercici dels drets humans de les persones amb una discapacitat psicosocial, d’acord amb la Convenció internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Es tracta d’un enfocament integrat que té en compte els tres nivells d’atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social.
Imatges:
Presentació del cartell del Dia Mundial de Salut Mental
