El Govern ha aprovat aquest dimarts el nou pla director de salut mental i addiccions, un document que posa les bases per a l'abordatge de les malalties mentals a Catalunya i se situa, segons ha assegurat el conseller de Salut, Toni Comín, com una de les estratègies nacionals "més avançades d'Europa". "Tenim la sort de ser referència", ha afegit Comín. El pla, que dissenya accions a executar entre 2017 i 2019, es basa en eixos com ara enfortir la dimensió comunitària del model de salut mental, és a dir, evitar internaments i hospitalitzacions sempre que sigui possible, fer un tractament ambulatori i lluitar contra l'estigma social com un dels problemes més freqüents amb què topa el col·lectiu que acaba discriminat.
Per fer-ho possible, el pla té una visió interdepartamental, ja que s'han previst polítiques des de diversos àmbits per tal de centrar-se en la recuperació de la persona que, malgrat que pateix una patologia crònica, pot tenir una evolució positiva i una dinàmica de recuperació. També se centra en l'enfocament cap als drets i pensa en el malalt mental com en un "subjecte de drets".
El pla també desenvolupa accions per lluitar contra la discriminació social que pateix el col·lectiu, per al qual cal destinar recursos sanitaris i polítiques interdepartamentals per aconseguir un "canvi cultural", assegura Comín, que permeti superar aquest estigma. El pla també preveu la protecció del "benestar emocional" de les persones amb malalties mentals a totes les etapes del cicle vital.
Per fer possible aquest pla s'impulsaran programes de prevenció, amb suport del programa Salut i Escola, a la població infantil i juvenil més vulnerable, i s'implantarà a tot el territori la cartera de serveis de salut mental i addiccions en els àmbits infantil i juvenil. També s'incrementarà la capacitat assistencial dels centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) i s'implantarà el Programa d'Atenció a la Psicosi Incipient, especialment en la població d'entre 14 i 24 anys.
Es vol millorar, a banda, la cartera de serveis dels centres d'atenció i seguiment (CAS) i disminuir la variabilitat territorial, alhora que s'aposta per acabar la reconversió dels centres de dia en serveis de rehabilitació comunitària a tot el territori. També es finalitzarà el desplegament de serveis de gestió de casos a tot Catalunya, ampliat a la població adolescent.
Amb aquestes mesures es vol lluitar contra l'augment de diagnòstics i consultes sobre salut mental, sobretot infantil, un creixement que Comín ha atribuït a la crisi econòmica, ja que els centres de salut mental infantil i juvenil són els dispositius que s'han vist més afectats perquè "la crisi acaba descarregant la duresa sobre la part més vulnerable de la població": famílies vulnerables i infants.
La salut mental és l'àmbit que més ha patit la crisi econòmica. L'estudi 'Quina crisi estem patint, com afecta la salut i come ens en sortirem' xifra en un 14% el nombre de persones afectades per problemes de salut mental a Catalunya. Aquest percentatge suposa un increment del 21% dels casos els últims 5 anys.
El departament de Salut ja ha incrementat aquest 2017 un 30% el pressupost en salut mental.
Aprovada la recuperació de l'Agència de Salut Pública de Catalunya
El Govern també ha aprovat el projecte que pretén restituir l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i recuperar "l'esperit i les funcions" de l'organisme, que va perdre la personalitat jurídica com a secretaria el 2014.
L'acord de Govern permet que l'Agència recuperi la personalitat jurídica pròpia com a organisme autònom administratiu, una condició que ha de permetre donar resposta de manera més eficaç i àgil a les crisis de salut pública tant d'àmbit nacional com internacional que es donen actualment derivades, en part, de l'evolució social i tecnològica. Per això, el Govern considera que l'ASPCAT és un instrument bàsic i essencial per dotar d'eficàcia, agilitat i flexibilitat la resposta als reptes actuals i de futur de la salut pública.
