La salut mental no és un estat estable. Tots, en algun moment de la vida, podem iniciar un 
trastorn mental. Aquest any el Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra avui, se centra en el dret de les persones amb un problema de salut mental a accedir a un lloc de treball i mantenir-lo.
Per què es posa l’accent en la integració laboral?
Sempre que parlem de persones amb un trastorn mental ens venen al cap fàrmacs o psicoteràpia, i no incorporem l’aspecte laboral. I és important, perquè si volem la plena integració en la comunitat aquest és un aspecte a treballar.
¿Es pot dir a la feina que tens o has tingut una malaltia mental?
És un tabú, i si ja és un problema dir que tens una depressió, ja no diguem una psicosi. La malaltia mental està estigmatitzada. Quan parlem de salut mental parlem de diferents condicions psiquiàtriques. En el cas de depressions, trastorns bipolars i en segons quines patologies, es considera que aquella persona pot tenir dificultats durant una temporada i després pot continuar treballant. Però també tenim patologies més greus i discapacitants de llarga evolució que s’inicien al voltant dels 20 anys, com l’esquizofrènia, i és on tenim més problemes perquè és quan s’inicia la carrera laboral.
I poden treballar.
Un dels programes pilot del pla interdepartamental de salut mental és el suport al treball ordinari. Això no invalida la feina que es fa en centres especials de treball, però ¿per què aquestes persones no poden fer la seva feina habitual en el mercat ordinari? Quan una persona té un brot o una agudització patològica, d’entrada es pensa en baixa llarga, en invalidesa, i se l’aparta del seu lloc de treball. A vegades és necessari però ens dificulta la reincorporació d’aquestes persones. Els plans terapèutics han d’integrar la continuïtat de la vida laboral.
Per què és important que continuïn treballant?
Perquè el treball en si mateix és terapèutic, dignifica. A més, la persona pot estar descompensada des d’un punt de vista psicològic o tenir algun símptoma i ser capaç de rendir a la feina. No és només una qüestió econòmica: la feina em permet relacionar-me, estar ocupat, tenir un sentit de transcendència i sentir-me útil.
Com podem facilitar la seva integració?
A vegades com més sensibles volem ser, pitjor. S’ha de normalitzar el tracte i facilitar la comunicació i no tractar la persona amb paternalisme o des de l’estereotip. Hem d’incorporar l’opinió de la persona afectada i preguntar-li què necessita.
Hi ha molts estereotips?
Molts. La concepció que té la població d’una esquizofrènia, per exemple, no té res a veure amb la realitat. La societat sovint busca un diagnòstic per tenir una explicació a una cosa que potser no en té. A vegades diem que algú està boig perquè una etiqueta sembla que ens doni tranquil·litat.
¿Tothom pot patir una malaltia mental?
Una de cada quatre persones patirà algun tipus de disfunció mental al llarg de la vida. Entre un 30% i un 35% de les persones ateses a l’atenció primària ho són per simptomatologia relacionada amb patologia mental. I, segons l’OMS, la depressió és la principal causa de problemes de salut a tot el món.
FONT: Diari ARA
