L’esdeveniment, una acció reivindicativa a tot el món, reunirà més de 1.500 persones a la plaça Salvador Espriu.
• Del 3 al 10 d’octubre es desplegarà un calendari d’activitats divulgatives arran i arreu de la demarcació amb la participació de les diferents entitats i institucions del territori que treballen en salut mental.
• Segons l’OMS, 4 de les 6 causes principals dels anys viscuts amb discapacitat resulten de trastorns neuropsiquiàtrics i 1 de cada 4 famílies en països desenvolupats té almenys un membre amb un trastorn mental.
• L’any 2016, la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona ha atès 17.154 adults, dels quals un 28,82% tractats als centres de salut mental han estat per un trastorn mental greu, i 4.792 nens i joves, amb un diagnòstic de trastorn mental greu en el 9,72% dels casos .
Girona, 31 de juliol de 2017_ Girona serà el dissabte 7 d’octubre la capital catalana de la salut mental 2017. Amb el lema “Salut Mental, a la comunitat i a la feina”, la ciutat acollirà
l’acte central del Dia Mundial de la Salut Mental a Catalunya, un esdeveniment festiu i reivindicatiu organitzat per Salut Mental Catalunya i l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, amb el suport de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), la Fundació Drissa i la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines. Més de 1.500 persones es donaran cita a la plaça Salvador Espriu, lloc de la celebració.
Amb la voluntat de debatre i alhora divulgar, reflexionar, reivindicar i també celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental, les entitats gironines desplegaran del 3 al 10 d’octubre un calendari d’activitats divulgatives arran i arreu de la demarcació, que compta amb la participació de les diferents entitats i institucions del territori que treballen en salut mental i que s’hi han volgut sumar.
450 milions de persones al món tenen un trastorn mental
L'Organització Mundial de la Salut (OMS), que estableix el 10 d’octubre el Dia Mundial de la Salut Mental, estima que aproximadament uns 450 milions de persones tenen trastorn mental a tot el món i afegeix que quatre de les sis causes principals dels anys viscuts amb discapacitat resulten de trastorns neuropsiquiàtrics com ara la depressió, trastorns generats per l'ús d'alcohol, l’esquizofrènia (tercera causa de discapacitat entre la població de 15 a 44 anys d'edat a tot el món) i trastorn bipolar, entre d’altres. Segons l’OMS, una de cada quatre famílies als països desenvolupats té almenys un membre afectat per un trastorn mental. Els membres de la família són sovint els cuidadors primaris de les persones amb trastorns mentals. Sobre la magnitud de la càrrega en la família és difícil de fixar la seva dimensió, però és factible afirmar que l'impacte és important en la qualitat de la vida familiar. A banda dels costos de salut i socials, les persones afectades per trastorns mentals són víctimes de l’estigma i la discriminació social.
Catalunya, cap a un model comunitari d’atenció a la salut mental
Els trastorns mentals són malalties d’elevada prevalença. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2013, la probabilitat de patir un trastorn mental en la població catalana de 15 i més anys va ser del 12,4% (l’any 2012 va ser del 10,7%). La magnitud i l’impacte d’aquests trastorns en termes de dependència i de costos econòmics, sanitaris i socials són elevats. A Europa s’estima que els costos associats als trastorns mentals estan a l’entorn del 3-4% del PIB, associat sobretot a la discapacitat i a la pèrdua de productivitat. Per aquest motiu, la Unió Europea ha declarat la salut mental com una prioritat de les polítiques públiques i promou accions dirigides a la prevenció d’aquestes malalties i de la discapacitat associada, així com a la lluita contra l’estigma i l’exclusió social.
Girona, model de referència
A Catalunya, el Govern de la Generalitat, en la línia de la Unió Europea, i conjuntament amb les entitats del sector de la salut mental (persones afectades, famílies, proveïdors i professionals) ha aprovat aquest any el desplegament d’un Pla integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions en els propers anys que es miralla en el model d’atenció a la salut mental implantat a la demarcació de Girona. Es proposa el desplegament d’un model d’atenció comunitari amb 11 línies estratègiques: inserció laboral, lluita contra l’estigma, integració de les intervencions dels serveis de salut, socials i educatius de nens i joves amb especial risc, promoció dels drets i millora de l’atenció en els entorns assistencials, programes de suport a les famílies, inclusió comunitària de les persones adultes amb trastorn mental greu i addiccions, millora de l’atenció en salut mental en l’àmbit judicial, atenció integral de les persones grans en el seu entorn habitual i residencial substitutori de l’habitatge, i promoció de l’associacionisme i de la participació ciutadana i social de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies.
La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines, gestionada per l'empresa pública Institut d’Assistència Sanitària (IAS), ha esdevingut model de referència nacional i internacional després de la disseminació de les dades de l’estudi europeu Refinement (Research on Financing systems’ Effect on the quality of Mental health care). El document analitza com els sistemes de finançament afecten la qualitat de l'atenció en salut mental i compara models existents al continent (Itàlia, Àustria, l’Estat espanyol, Anglaterra, França, Finlàndia, Suècia, Estònia i Romania).
Fa anys que l’IAS va tancar la llarga estada psiquiàtrica i va apostar per un model comunitari, amb recursos a prop de les persones, garantint l’accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promovent l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci, en aquells usuaris on aquest comporta un impacte funcional com a conseqüència d’un trastorn mental greu. El model és basa en la gestió des del territori, fomentant el desenvolupament de cada sector comunitari (comarques) i el treball coordinat i integrat per facilitar la continuïtat assistencial real, tant entre els diferents serveis de l’IAS com amb les diferents fundacions, associacions o institucions amb les quals es comparteixen processos d’intervenció als usuaris: l’escola, els serveis socials, l’atenció primària, les famílies, etc. Se suma com a factor clau la participació en els òrgans de gestió de la Xarxa dels responsables interns i externs a l’organització: la direcció, els dispositius comunitaris, hospitalaris, l’atenció a les drogodependències, els serveis residencials, i els representants de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, i la Fundació Drissa, per a la inserció laboral.
En aquest context, és important destacar que l’any 2016, l’índex de continuïtat assistencial es manté en més del 90% (91,19%). A Europa, aquest índex se situa en el 57%, segons indica l’estudi Refinement.
Dades d’activitat en l’atenció comunitària especialitzada a la demarcació de Girona
La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines atén una població de referència de 724.039 persones (142.482 menors de 18 anys i 581.557 persones majors de 18 anys). L’any 2016, els centres de salut mental comunitaris han atès 13.491 adults, dels quals 3.889 han estat per un trastorn mental greu (28,82 %). La prevalença de trastorn mental ha estat de 2,32%. Del conjunt de les persones ateses, un 28% han estat casos nous. El 40,4% (5.451 persones) han estat homes i un 59,60% (8.040 persones), dones. L’edat mitjana dels usuaris ha estat de 49,89 anys.
En el cas de l’atenció comunitària especialitzada infantojuvenil, s’han atès 4.792 infants i joves, dels quals 466 han estat diagnosticats de trastorn mental greu (un 9,72%). La prevalença atesa ha estat del 3,36% en relació a la població de referència. En quan al gènere, un 39,48% (2.807 persones) han estat nens o joves i un 60,52% (1.992 persones), nenes o joves. L’edat mitjana ha sigut de 13,71 anys.
Per la seva banda, els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) han registrat 3.663 persones ateses, de les quals el 77% han estat homes (2.824 persones) i un 23% dones, amb una mitjana d’edat de 42 anys.
En el seu conjunt els centres de salut mental comunitaris d’adults de la demarcació de Girona han fet 84.874 visites assistencials (un 7% més que l’any 2015), i els infantojuvenils 27.950 (un 2,93% més que l’any anterior). Els CAS desplegats al territori han sumat 26.278 visites.
En relació amb els centres de rehabilitació psicosocial comunitaris (centres de dia de salut mental), l’any 2016 han atès 444 pacients amb trastorn mental greu (trastorn psicòtic principalment), dels quals 123 ha estat usuaris nous (un 24% més que l’any anterior). S’hi han realitzat 65.000 activitats i sessions, dirigides a treballar la rehabilitació i normalització personal, familiar i social de l’usuari.
Segons diagnòstics, a comarques gironines, en tancament de 2016, del total de pacients adults atesos, el 29,20% pateix trastorns vinculats a l’estat d’ànim, un 18,79% trastorns adaptatius, un 17,86% trastorns psicòtics, un 17,27% ansietat, i un 6,37% trastorns de la personalitat. El percentatge restant correspon a altres diagnòstics. En el cas de les persones menors de 18 d’anys, els diagnòstics, segons dades d’activitat dels centres de salut mental infantojuvenils a la Regió Sanitària de Girona, el 21,05% dels pacients atesos l’any 2016 han estat diagnosticats de trastorn adaptatiu, un 15,42% per dèficit d’atenció, un 20,20% per ansietat, un 8,57% correspon a trastorns emocionals, un 8,55% són joves amb trastorn de conducta alimentària, un 7,54% té a veure amb un retard en el desenvolupament, i un 6,86% són pacients diagnosticats de trastorn de l’espectre autista; corresponent la resta a altres diagnòstics. Pel que fa als diagnòstics principals de les persones tractades als CAS, ha estat la dependència a l’alcohol el motiu de demanda més alt, amb un 27,8% (1.018 persones), seguida de la dependència als opiacis amb un 15,9% (582 persones), i l’addicció a la cocaïna amb un 11,1% (408 persones).
Foto: Els representants de les entitats organitzadores de la Setmana commemorativa del Dia Mundial de la Salut Mental 2017 a la plaça Salvador Espriu, lloc de la celebració.
