L’acte, que se celebrà a la plaça Salvador Espriu de la ciutat, posa l’accent en l’atenció i els suports comunitaris vers la recuperació i l’apoderament, la inserció laboral i els drets de les persones amb un trastorn mental, en el marc d’una societat més inclusiva que deixi enrere el llast de l’estigma cap al col·lectiu i el trastorn mental. Durant aquella setmana, del 3 al 10 d’octubre, les organitzacions gironines desplegaran novament un programa d’activitats divulgatives arran i arreu de la demarcació, amb la participació de diferents entitats i institucions del territori. Els actes compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Girona, Figueres, Blanes i Palafrugell, la Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa”.
Descàrrega del programa de la Setmana – del 3 al 10 d’octubre
Descàrrega del programa del Dia Mundial de la Salut Mental
El 38% de la població europea afronta problemes de salut mental a diari
Segons l’Organització Mundial de la Salut, els trastorns mentals, seguits de l’addicció a substàncies, són la principal causa de discapacitat al món. També assenyala que prop de la meitat de la població mundial es veurà afectada per un problema de salut mental en algun punt de la seva vida amb un gran impacte en l’autoestima, les relacions i l’autonomia. Les estimacions globals fetes per l’OMS indiquen que el 4,4% de la població global pateixen trastorn depressiu i un 3,6%, ansietat. Informa que aproximadament un 38,2% de la població europea afronta problemes de salut mental cada dia.
A Catalunya, el 6,2% de la població de més 15 anys més pateix depressió major
Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2017, el 6,2% de la població de 15 anys i més pateix depressió major o depressió major severa (3,6% dels homes i 8,8% de les dones). Aquest percentatge augmenta amb l’edat (sobretot a partir dels 75 anys, que és del 9%) i és més elevat entre els col·lectius més desfavorits. El 5,1% de la població de 4 a 14 anys (5,6% els nens i 4,5% les nenes) té probabilitat de patir un problema de salut mental, una tendència creixent des de 2014.
Activitat de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de la Regió Sanitària de Girona
A la demarcació de Girona, les dades d’activitat 2017 fetes públiques avui per l’Institut d’Assistència Sanitària, empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona la Xarxa de Salut Mental de les comarques gironines, posen de relleu un increment general de pacients atesos als diferents dispositius. Pel que fa a l’activitat hospitalària, la Unitat d’Hospitalització d’Aguts (adults) va registrar 1.065 altes (+3,7% que l’any 2016) i s’observa una disminució del 7,16% en l’estada mitjana (12,31 dies). Per la seva banda, la Unitat d’Hospitalització infantojuvenil clou l’any amb un increment de les altes del 78% (54 al 2016 i 96 al 2017) a causa de l’ampliació de la unitat, amb una estada mitjana de 25,9 dies (-8,6% que l’any 2016). Desintoxicació registra 92 altes (+15% que l’any 2016), amb un increment de l’estada mitjana de 9 dies a 10,24 dies, i la patologia dual augmenta aquest paràmetre en un 72,22%, amb 124 altes front les 72 de l’any 2016. En canvi, l’estada mitjana va disminuir el 19,83% (-2,62 dies). En relació amb la Unitat d’Hospitalització especialitzada en Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental, el números es mantenen constants, atès el tipus d’unitat, amb 22 altes l’any 2017 i un increment de l’estada mitjana del 12,33% (179,15 dies).
Els centres d’adults registren un 26,6% de persones ateses per trastorn mental greu
L’atenció comunitària a la salut mental es desplega en centres, equips i programes ubicats a les diferents comarques de la Regió Sanitària de Girona (exceptuant l’Alt Maresme).
Els centres de salut mental d’adults de la Regió Sanitària de Girona van atendre 14.096 persones, un 4,48% més que l’any 2016 (13.491). La prevalença atesa va ser del 2,36 (+1,72% que l’any 2016). Del total de pacients, 3.919 van ser casos nous (+3,57% més que l’any 2016), xifra que representa una incidència del 0,66%. Seguint la tendència de l’any anterior, el diagnòstic més freqüent va ser el trastorn de l’estat d’ànim (depressió i trastorn bipolar), però en canvi va disminuir el trastorn adaptatiu i van augmentar els trastorns d’ansietat. El diagnòstic de psicosi segueix estable, amb una freqüentació de visites de més de 10 per persona l’any. Aquest és el diagnòstic més complex, tot i que el diagnòstic més freqüent va ser la depressió. A l’any 2017 es van atendre un total de 3.785 persones amb diagnòstic de trastorn mental greu (TMS), nombre que representa el 26,6% del total de persones ateses. Els centres van fer un total de 85.715 visites (suma de primeres, successives, grups i externes).
Els centres de salut mental infantils i juvenils de la demarcació van atendre un 7,47% pacients més l’any 2017, percentatge que equival a 5.179 pacients, amb una prevalença atesa del 3,71 de la població de referència. L’edat mitjana dels usuaris va ser de 14,28 anys. En relació amb els diagnòstics tractats en infants i adolescents, el trastorn adaptatiu va ser el més freqüent, seguit del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDHA) i dels trastorns d’ansietat. S’observa una disminució del 2,42% en el percentatge de diagnòstics més greus sobre el total (11,1% al 2016 i 8,68% al 2017). Els centres de la xarxa infantojuvenil van fer un total de 28.354 visites (suma de primeres, successives, grups i externes).
L’Hospital de Dia d’Adolescents va atendre 70 adolescents (69% nenes). La mitjana d’edat es va situar en els 14 anys. El diagnòstics principals més freqüents van ser en un 40% els trastorns neuròtics greus (fòbies escolars greus, trastorns del comportament i personalitats amb forta inestabilitat emocional), seguits del trastorn de la conducta alimentària (TCA) (21%). Es van tractar 21 casos de TCA, dels quals 90,4% van ser del sexe femení.
Més activitat per fomentar l’autonomia i la inclusió social
L’any 2017, els Serveis de Rehabilitació Comunitària van atendre 441 persones, de les quals, 113 van ser usuaris nous. Totes les persones ateses complien els criteris de Trastorn Mental Greu, amb trastorn psicòtic com a diagnòstic principal. Els serveis van registrar una mitjana de 64 sessions per pacient i un total de 63.517 activitats. D’aquest total, un 29,96% van estar organitzades per fomentar l’autonomia i un 28,65% per treballar la inserció comunitària i el projecte de vida.
Activitat en atenció a les drogodependències
Els Centres d’Atenció a les Drogodependències (CAS) de la Regió Sanitària de Girona van atendre l’any 2017 un total de 3.772 persones (76,9% homes), xifra que equival a una prevalença atesa del 0,65%. Del conjunt de pacients, 1.352 van ser casos nous que van acudir al centre en un 51% per addicció a l’alcohol, un 22% per abús de cocaïna, un 12% per cànnabis i un 8% a causa de l’heroïna. S’hi van fer més visites 67.900 (primeres i successives, grups i externes, de les quals un 19,27% van correspondre a acollides, un 42 % a control de tòxics, un 13,77% a dispensació de metadona i un 4,65% a teràpies de grup. El diagnòstic més prevalent va ser la dependència a l’alcohol en un 33,6% del total de les persones ateses.
Girona, model de referència
La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines, amb una població assignada de 709.220 persones (139.445 menors de 18 anys i 569.775 persones majors d’edat), treballa un model d’atenció a la salut mental comunitària que ha esdevingut referent a Catalunya i a Europa. És un model sense llarga estada psiquiàtrica, amb recursos a prop de les persones, capaç de garantir l’accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promotor de l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci. El model es fonamenta en una xarxa integrada i coordinada de les diferents organitzacions que comparteixen processos d’intervenció en l’atenció a la salut mental de les persones: salut, escola, justícia, serveis socials, inclusió laboral, família, protecció jurídica i acompanyament social, amb els suports adequats, entre d’altres. Es tracta d’un enfocament integrat que té en compte els tres nivells d’atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social.
