Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 800 mil persones moren cada any per suïcidi, i aquesta és la segona causa principal de mort entre persones de 15 a 29 anys d’edat. L’OMS calcula que per cada adult que es suïcida, 20 persones més ho han intentat. A nivell estatal, segons les dades del Instituto Nacional de Estadística, les morts per suïcidi a Espanya es van incrementar un 3,1% al 2017, amb 3.679 casos: 2.718 homes i 961 dones; una mitjana de 10 morts per suïcidi diàries. Catalunya va registrar un total de 504 morts per suïcidi al 2017: 374 homes i 130 dones, segons dades de l’Anàlisi de la mortalitat a Catalunya (Idescat). A Girona 47 homes i 14 dones.
Parlar i escoltar, salva vides”: els suïcidis es poden prevenir
Els suïcidis es poden prevenir. La identificació i la intervenció precoç són fonamentals per abordar aquesta problemàtica. Perquè les respostes nacionals siguin eficaces, es necessita una estratègia integral multisectorial de prevenció. Hi ha estratègies de prevenció que passen per garantir el coneixement i l’accés dels ciutadans als recursos existents (de salut mental, sociosanitaris, associacions..), i també polítiques publiques i plans d’acció de totes les administracions com ara el Codi Risc Suïcidi a Catalunya.
D’altra banda, i tal com diu la WFMH, fer que les persones parlin sobre un tema que tendeix a ser tabú i sobre el qual moltes persones tenen idees errònies i prejudicis ajudarà a la comunitat a conèixer els factors de risc perquè puguin identificar-los i aprendre a abordar-los. És per això que aquest any, les entitats organitzadores del Dia Mundial de la Salut Mental a comarques gironines presenten la diada sota el lema “Parlar i escoltar, salva vides”, proposat per Salut Mental Catalunya en la campanya per a la prevenció de la mort per suïcidi.
L’acte central de la diada commemorativa se celebrarà el dissabte 5 d’octubre, a la Rambla de la Llibertat de Girona. La jornada, dirigida a la ciutadania, tindrà en la lectura del manifest per part dels usuaris dels Clubs Socials de l’associació de familiars el moment àlgid de la matinal, una jornada festiva, reivindicativa i informativa.
El calendari d’activitats, tot i que es concentra en la setmana del 3 al 10 d’octubre, s’ha ampliat amb propostes que tindran lloc al llarg de tot el mes, amb l’objectiu de facilitar l’assistència a la ciutadania i la seva organització a entitats i institucions del territori que treballen d’una o altra manera en l’atenció a la salut mental i que com cada any s’hi han volgut sumar. Es pot consultar a les pàgines web: familiaisalutmental.cat, ias.cat, fundaciodrissa.com i supportgirona.cat. Totes les conferències estaran impartides per experts en l’atenció a la salut mental.
Descàrrega del programa commemoratiu del Dia Mundial de la Salut Mental a Girona i Comarques
Alta incidència dels trastorns mentals en el món
Segons l’Organització Mundial de la Salut, els trastorns mentals, seguits de l’addicció a substàncies, són la principal causa de discapacitat al món. També assenyala que prop de la meitat de la població mundial es veurà afectada per un problema de salut mental en algun punt de la seva vida amb un gran impacte en l’autoestima, les relacions i l’autonomia. Les últimes estimacions globals fetes per l’OMS indiquen que el 4,4% de la població global pateixen trastorn depressiu i un 3,6%, ansietat. Informa que aproximadament un 38,2% de la població europea afronta problemes de salut mental cada dia.
Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2018, el 7,6% de la població de 15 anys i més pateix depressió major o depressió major severa (3,9% dels homes i 11,2% de les dones). Aquest percentatge augmenta amb l’edat (sobretot a partir dels 75 anys, que és del 13,9%) i és més elevat en les persones que pertanyen a la classe social menys afavorida (8,5% la classe III i 4,6% la classe I) i en les persones amb un nivell d’estudis més baix (11,5% les que tenen estudis primaris o no en tenen i 3,4% les persones amb estudis universitaris). El percentatge de població amb depressió major o depressió major severa ha augmentat en el darrer any en més d’un punt de percentatge sobretot en les dones.
A comarques gironines: més intervenció comunitària i menys ingressos hospitalaris
L’activitat assistencial directa feta pels diferents tipus d’equips mòbils de salut mental en la comunitat, juntament amb altres mesures de millora implantades a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, ha contribuït l’any 2018 a reduir en un 21% els ingressos hospitalaris respecte l’any 2017. Segons les dades registrades al 2018, l’any passat es va produir un descens de les urgències psiquiàtriques hospitalitzades passant de 1.172 pacients a 931 persones ateses. També van baixar les urgències en un 19,8%, amb 3.672 persones ateses (4.580 l’any 2017). De les urgències ateses es va activar el Codi Risc Suicidi en 173 casos, dels quals el 95% (165) corresponien a la Regió Sanitaria de Girona. D’aquests, el 69% van acceptar i realitzar una visita de seguiment al Centre de Salut Mental de referència, amb la preferència que marca el Codi Risc Suicidi.
Pel que fa a l’activitat hospitalària principal, la Unitat d’Hospitalització d’Aguts (adults) va registrar 1.007 altes (-5,4% que l’any 2017) i s’observa un increment del 8,3% en l’estada mitjana (15,14 dies). Per la seva banda, la Unitat d’Hospitalització infantojuvenil obté un increment de les altes del 2% (98 al 2018 i 96 al 2017) amb una estada mitjana de 25,7 dies (-13,8% que l’any 2017). Destaca l’activitat de la unitat d’hospitalització de nova creació dirigida a la crisi de l’adolescent, amb 19 altes l’any 2018 front les 3 del 2017. Desintoxicació registra 96 altes (+4,3% que l’any 2017), amb un increment de l’estada mitjana de 10,3 dies a 11,27 dies. La Unitat de subaguts de Psiquiatria va tancar l’any amb 396 altes, nombre lleugerament superior al del 2017 (-1,8%).
Atenció comunitària en adults: menys pacients però més visites assistencials
L’atenció comunitària a la salut mental es desplega en centres, equips i programes ubicats a les diferents comarques de la Regió Sanitària de Girona (exceptuant l’Alt Maresme). La població de referència de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques de Girona és de 728.521 persones (142.001 menors de 18 anys i 586.520 majors de 18 anys), segons el Registre Central d’Assegurats 2018, un 2,64% més que l’any 2017.
Els centres de salut mental d’adults de les comarques gironines van atendre l’any passat 14.390 persones, un nombre molt similar a l’any 2017 (14.543). La prevalença atesa va ser del 2,42. Del total de pacients, 3.790 van ser casos nous (-6,3% més que l’any 2017), xifra que representa una incidència del 0,65%. L’activitat assistencial però s’incrementa en més d’un 16%, passant de 82.427 visites realitzades al 2017 a 95.711 visites fetes al 2018 (suma de primeres, successives, grups i externes). En el cas de l’atenció en els centres d’adults, l’any 2018 és manté la tendència observada l’any anterior, on el diagnòstic més freqüent entre les persones ateses va ser el trastorn de l’estat d’ànim (depressió i trastorn bipolar), però en canvi disminueix el trastorn adaptatiu i augmenten els trastorns d’ansietat. El diagnòstic de psicosi segueix estable, amb una freqüentació de visites de més de 9 per persona l’any. Aquest és el diagnòstic més complex, tot i que el diagnòstic més freqüent va ser la depressió (29,8%).
Augmenta el nombre de pacients menors de 18 anys en un 4,2%
Els centres de salut mental infantils i juvenils de la demarcació van atendre un 4,2% pacients més l’any 2018, percentatge que equival a 5.739 pacients (5.506 l’any 2017), amb una prevalença atesa del 4,11. No obstant, s’observa una disminució del 3,3% en relació amb el nombre de pacients que acudien per primera vegada al centre, passant de 2.075 l’any 2017 a 2.007 l’any passat, fet que s’explica pel desplegament del programa de suport a la salut mental en l’atenció primària. Cal destacar però que el nombre de visites assistencial dels centres creix en un 22,3%, passant 27.808 l’any 2017 a 34.006, l’any 2018. L’edat mitjana dels usuaris va ser de 14,6 anys. En relació amb els diagnòstics més tractats en infants i adolescents, ho van ser el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDHA), seguit dels trastorns adaptatius i dels trastorns d’ansietat (13%, 12% i 11%, respectivament).
L’Hospital de Dia d’Adolescents va atendre 55 adolescents (65% nenes). La mitjana d’edat es va situar en els 15,39 anys. El diagnòstics principals més freqüents van ser en un 50% els trastorns neuròtics greus (fòbies escolars greus, trastorns del comportament, i personalitats amb forta inestabilitat emocional), seguits del TCA (trastorn de la conducta alimentària), amb un 21%. Es van tractar 12 casos per TCA, dels quals 91% van ser del sexe femení.
Per la rehabilitació psicosocial de les persones
L’any 2018, els Serveis de Rehabilitació Comunitària van atendre 549 persones, de les quals, 107 van ser usuaris nous. Totes les persones ateses complien els criteris de Trastorn Mental Greu, amb trastorn psicòtic com a diagnòstic principal. Els serveis van registrar una mitjana de més de 64 sessions per pacient i un total de més de 64.000 activitats. D’aquestes, un 27% van estar organitzades per assolir una inserció Comunitària i fomentar el seu Projecte Vida, un 23,90% per fomentar l’autonomia i un 21,88% per promoure la salut i el benestar personal.
Activitat en atenció a les drogodependències
Els Centres d’Atenció a les Drogodependències (CAS) de la Regió Sanitària de Girona van atendre l’any 2018 un total de 4.456 persones (78,5% homes), xifra que equival a una prevalença atesa del 0,85%. Del conjunt de pacients, 1.345 van ser casos nous que van acudir al centre en un 48% per addicció a l’alcohol, un 26% per abús de cocaïna, un 12% per cànnabis i un 6% a causa de l’heroïna. S’hi van fer més visites 70.733 visites, de les quals un 2,13% van ser acollides, un 37,52% visites successives, un 39% correspon a control de tòxics, un 15,11% a dispensació de metadona i un 4,30% a teràpies de grup. El diagnòstic més prevalent va ser la dependència a l’alcohol en un 33,6% del total de les persones ateses.
Descàrregues
Foto: Els representants de les entitats organitzadores de la Setmana commemorativa del Dia Mundial de la Salut Mental 2019 a la rambla gironina, seu de la propera celebració. Autor: Comitè organitzador DMSM2019
Descàrrega del programa commemoratiu del Dia Mundial de la Salut Mental 2019 a Girona i Comarques
Descàrrega del document Preguntes Freqüents sobre els trastorns mentals
